Amèrica llatina
Text i selecció de continguts: Michael Aronna
Compromès amb la justícia social a Amèrica Llatina
Des dels anys setanta del segle passat, les connexions viscudes entre la repressió política, social i cultural de la dictadura de Franco a Espanya i el sorgiment de la lluita contra els règims autoritaris a Llatinoamèrica van cridar l’atenció periodística, política i literària de Manuel Vázquez Montalbán com a escriptor, intel·lectual públic i espanyol plurinacional compromès amb la justícia social i polítiques d’esquerra a Amèrica Llatina. Aquest compromís, tant polític com personal, es va reflectir especialment en la seva posició en contra de les dictadures a Xile i l’Argentina, i també es va manifestar a través de dècades de solidaritat amb, i en defensa de, la Revolució Cubana durant diferents fases i reptes polítics i econòmics a l’illa, amb la caiguda del bloc soviètic i la crisi de l’anomenat «període especial».
Selecció de textos
Peronisme
Vázquez Montalbán, Manuel. «Posperonismo», Tele/eXpres, 1 de juliol de 1974.
Borges i Guerra Bruta
Vázquez Montalbán, Manuel. «Borges», El País, 26 d’abril del 1985.
Transició i Alfonsín
Vázquez Montalbán, Manuel. «Alfonsín», El País, 20 d’abril del 1987.
Quinteto de Buenos Aires i les seves influències culturals
«—Una altra vegada el tango. Negueu el tango, en voleu escapar i hi tornareu inexorablement. El país mateix és un tango. Aquesta ciutat és un tango.» (Vázquez Montalbán, Manuel. Quinteto de Buenos Aires. Barcelona: Plantea, 1997, p. 75).
«—Hi ha moltes Espanyes possibles i alhora reals —continua Carvalho—, com hi ha moltes Argentines possibles i reals. Qui pot parlar en nom d’aquestes totalitats tan complexes?» (Vázquez Montalbán, Manuel. Quinteto de Buenos Aires. Barcelona: Plantea, 1997, p. 467).
Vázquez Montalbán, Manuel. «Dos Mujeres». El País, 11 de maig del 1998.
Vázquez Montalbán, Manuel. «Adriana Varela: o tango o cocaína». El País, 1 d’agost del 1998.
«Els fets de Xile van causar una commoció mundial, tenint en compte l’era de la supersaturació informativa, en la qual l’abundància d’estímuls de notícies produeix una certa insensibilitat com a resposta del receptor. El món, en general, tenia una imatge falsa del que havia passat allà. La lluita angoixant per la supervivència d’Allende li semblava, a qualsevol burgès europeu, quelcom similar a la parsimònia electoralista i reformista d’un Willy Brandt. Les imatges de Xile arribaven truncades per la mitologia i per la saviesa convencional: Allende pacifista, exèrcit constitucionalista, democràcies cristiana-avançada… Aquestes imatges trucades posaven sordina a les estridències d’una llarga, profunda, ampla tragèdia que esclataria l’11 de setembre.» (Vázquez Montalbán, Manuel. La vía chilena al golpe de Estado. Barcelona: Los libros de la frontera, 1973, p. 177)
Transició democràtica i el plebiscit del 1988
Vázquez Montalbán, Manuel. «Cono Sur», El País, 17 de setembre del 1990.
Viatge a Xile
Vázquez Montalbán, Manuel. «Manuel Vazquez Montalban, escritor español, de visita en Chile». Qué Pasa, núm. 818, 22 de marzo de 1993, p. 30. retr.
Vázquez Montalbán, Manuel. «El viaje», El País, 19 de març del 1990.
Vázquez Montalbán, Manuel. «La Santísima Trinidad del 11 de septiembre». La Jornada, 11 de septiembre de 2003
Transcripció de Vázquez Montalbán, Manuel. «El marxismo tropical», Tele/eXpres, 4 de febrer del 1974.
Visita del Papa Joan Pau II
«La religió serveix per a alguna cosa, penso i recordo l’observació d’Aurelio Alonso: la disposició de les masses per la visita del Papa no és enfervorida, sinó expectant, hi van per veure si passa alguna cosa, a veure si aquest senyor aconsegueix que arribin més dòlars de Miami. L’estructura mental religiosa de la gent a Cuba, coincideixen gairebé tots, és instrumental, molt tancada al fet profètic, i potser aquesta religiositat pragmàtica també marca les actituds davant el fet polític, en què en general s’espera que passi alguna cosa, però després de Castro. Parlis amb qui parlis, ho diu Borau, tot ho fan dependre de la desaparició biològica de Castro, lluny ja aquells temors o esperances de començament dels noranta, quan l’acció exterior entrava en el que era previsible. Encara una minoria espera l’emergència d’una energètica revolucionària que recondueixi els seus objectius per la via de la participació, de la llibertat crítica, de la pluralitat, tal com proposa James Petras en la seva conversa amb Eduardo Giordano sobre l’esquerra després de la caiguda del mur.» (Vázquez Montalbán, Manuel. Y Dios entró en la Habana. Madrid: Edicions El País, SA, 1998, p. 133)
Entrevista amb MVM sobre Y Dios entró en la Habana
- Transcripció de Martorell, «Ni la historia ni la revolución se han terminado», El Mundo, 15 de desembre del 1998.
- Transcripció de Vázquez Montalbán, Manuel. «Creemos en la revolución», El País, 18 de gener del 1998.
Montalbán a la plaça de la Revolució de l’Havana. Febrer de 2000. Fotografia de Hado Lyra, cedida per l’autora.
Extracte de Michelini, Alberto. Cuba, te amo. 2004. 5: 14 minuts. El viatge del Papa Joan Pau II a l’Havana.
«Manuel Vázquez Montalbán va triar un cognom sonor per titular aquesta novel·la excel·lent: Galíndez. Va triar un cognom capaç de simbolitzar, concretar i resumir els temps convulsos de la història recent d’Espanya, de la història de la República Dominicana i, fins i tot, de la política exterior dels Estats Units a la dècada dels anys cinquanta del segle passat.
Galíndez, diguem-ho com més aviat millor, és una novel·la sobre això que ara anomenem el Mal. No sabem anomenar-lo d’una altra manera. No sabem anomenar d’una altra manera la barbàrie, l’absència de veritat, l’absència de justícia. La barbàrie de la història l’any 2018 l’anomenem el Mal, amb majúscula. I d’això parla aquest llibre. Parla de les abominacions i de les corrosions morals, parla de la malignitat del poder polític, parla del subdesenvolupament inherent a qualsevol forma de manifestació política d’Espanya i dels seus fills llatinoamericans.» (Silva, Manuel «Galíndez: una novel·la perillosa». Galíndez. Madrid: Anagrama, 2018, p. 7)
Vázquez Montalbán, Manuel. «Vascos en Santo Domingo», El País, 19 de febrer del 1990.
Vázquez Montalbán, Manuel. «El héroe impuro», El País, 9 de setembre del 2002.
Galster, Ingrid: «Entrevista con Manuel Vázquez Montalbán. A propósito de su novela Galíndez (1990)», Iberoamericana 3-4. 63/64 (1996): p. 72-84.
«Em dic Rigoberta Menchú. Tinc vint-i-tres anys. Voldria donar aquest testimoni viu que no he après d’un llibre i que tampoc no he après tota sola, ja que tot això ho he après amb el meu poble i és quelcom que jo voldria enfocar. Em costa molt de recordar tota una vida que he viscut, ja que moltes vegades hi ha temps molt negres i hi ha temps que sí, que també es gaudeix, però el més important és, jo crec, que vull fer un enfocament que no soc l’única, perquè ha viscut molta gent i és la vida de tothom. La vida de tots els guatemalencs pobres i provaré d’explicar una mica la meva història. La meva situació personal engloba tota la realitat d’un poble.» (Menchú, Rigoberta. Me llamo Rigoberta Menchu y así me nació la conciencia. Mèxic: Siglo xxi, 1985, p. 21, 1r paràgraf)
La controvèrsia provocada per David Stoll
Vázquez Montalbán, Manuel. «Rigoberta», El País, 11 de gener del 1999.
Solidaritat amb Rigoberta Menchú i els moviments indígenes
«Hi ha por que s’encomani universalment la contestació indígena? (RM) Si només fóssim els indígenes, crec que ningú ens tindria por; som sinònim de la lluita de la dona, de negres, xinesos, japonesos, hispans, sinònim d’una línia necessària del futur, la línia intercultural. No hi ha un altre camí.» (Vázquez Montalbán, Manuel. Y Díos entró en la Habana. Madrid: Edicions El País, SA, 1998, p. 701) (imatge 7 Mèxic i Amèrica llatina_13.jpg)
Trobada de Vázquez Montalbán amb Rigoberta Menchú i Frei Betto a Roma, al caient del mil·lenni. Fotografia de Hado Lyra, cedida per l’autora. Font: Colmeiro, Jose. El ruido y la furia: Conversaciones con Manuel Vázquez Montalbán, desde el planeta de los simios. Frankfurt am Main: Iberoamericana Vuevert, 2013, 105. (imatge 7 Mèxic i Amèrica llatina_16.jpg)
- Caricatura d’El Zurdo de Vázquez Montalbán com indígena El Diario [Nestor Cenizo]
Peronisme
Vázquez Montalbán, Manuel. «Posperonismo», Tele/eXpres, 1 de juliol de 1974.
Borges i Guerra Bruta
Vázquez Montalbán, Manuel. «Borges», El País, 26 d’abril del 1985.
Transició i Alfonsín
Vázquez Montalbán, Manuel. «Alfonsín», El País, 20 d’abril del 1987.
Quinteto de Buenos Aires i les seves influències culturals
«—Una altra vegada el tango. Negueu el tango, en voleu escapar i hi tornareu inexorablement. El país mateix és un tango. Aquesta ciutat és un tango.» (Vázquez Montalbán, Manuel. Quinteto de Buenos Aires. Barcelona: Plantea, 1997, p. 75).
«—Hi ha moltes Espanyes possibles i alhora reals —continua Carvalho—, com hi ha moltes Argentines possibles i reals. Qui pot parlar en nom d’aquestes totalitats tan complexes?» (Vázquez Montalbán, Manuel. Quinteto de Buenos Aires. Barcelona: Plantea, 1997, p. 467).
Vázquez Montalbán, Manuel. «Dos Mujeres». El País, 11 de maig del 1998.
Vázquez Montalbán, Manuel. «Adriana Varela: o tango o cocaína». El País, 1 d’agost del 1998.
«Els fets de Xile van causar una commoció mundial, tenint en compte l’era de la supersaturació informativa, en la qual l’abundància d’estímuls de notícies produeix una certa insensibilitat com a resposta del receptor. El món, en general, tenia una imatge falsa del que havia passat allà. La lluita angoixant per la supervivència d’Allende li semblava, a qualsevol burgès europeu, quelcom similar a la parsimònia electoralista i reformista d’un Willy Brandt. Les imatges de Xile arribaven truncades per la mitologia i per la saviesa convencional: Allende pacifista, exèrcit constitucionalista, democràcies cristiana-avançada… Aquestes imatges trucades posaven sordina a les estridències d’una llarga, profunda, ampla tragèdia que esclataria l’11 de setembre.» (Vázquez Montalbán, Manuel. La vía chilena al golpe de Estado. Barcelona: Los libros de la frontera, 1973, p. 177)
Transició democràtica i el plebiscit del 1988
Vázquez Montalbán, Manuel. «Cono Sur», El País, 17 de setembre del 1990.
Viatge a Xile
Vázquez Montalbán, Manuel. «Manuel Vazquez Montalban, escritor español, de visita en Chile». Qué Pasa, núm. 818, 22 de marzo de 1993, p. 30. retr.
Vázquez Montalbán, Manuel. «El viaje», El País, 19 de març del 1990.
Vázquez Montalbán, Manuel. «La Santísima Trinidad del 11 de septiembre». La Jornada, 11 de septiembre de 2003
Transcripció de Vázquez Montalbán, Manuel. «El marxismo tropical», Tele/eXpres, 4 de febrer del 1974.
Visita del Papa Joan Pau II
«La religió serveix per a alguna cosa, penso i recordo l’observació d’Aurelio Alonso: la disposició de les masses per la visita del Papa no és enfervorida, sinó expectant, hi van per veure si passa alguna cosa, a veure si aquest senyor aconsegueix que arribin més dòlars de Miami. L’estructura mental religiosa de la gent a Cuba, coincideixen gairebé tots, és instrumental, molt tancada al fet profètic, i potser aquesta religiositat pragmàtica també marca les actituds davant el fet polític, en què en general s’espera que passi alguna cosa, però després de Castro. Parlis amb qui parlis, ho diu Borau, tot ho fan dependre de la desaparició biològica de Castro, lluny ja aquells temors o esperances de començament dels noranta, quan l’acció exterior entrava en el que era previsible. Encara una minoria espera l’emergència d’una energètica revolucionària que recondueixi els seus objectius per la via de la participació, de la llibertat crítica, de la pluralitat, tal com proposa James Petras en la seva conversa amb Eduardo Giordano sobre l’esquerra després de la caiguda del mur.» (Vázquez Montalbán, Manuel. Y Dios entró en la Habana. Madrid: Edicions El País, SA, 1998, p. 133)
Entrevista amb MVM sobre Y Dios entró en la Habana
- Transcripció de Martorell, «Ni la historia ni la revolución se han terminado», El Mundo, 15 de desembre del 1998.
- Transcripció de Vázquez Montalbán, Manuel. «Creemos en la revolución», El País, 18 de gener del 1998.
Montalbán a la plaça de la Revolució de l’Havana. Febrer de 2000. Fotografia de Hado Lyra, cedida per l’autora.
Extracte de Michelini, Alberto. Cuba, te amo. 2004. 5: 14 minuts. El viatge del Papa Joan Pau II a l’Havana.
«Manuel Vázquez Montalbán va triar un cognom sonor per titular aquesta novel·la excel·lent: Galíndez. Va triar un cognom capaç de simbolitzar, concretar i resumir els temps convulsos de la història recent d’Espanya, de la història de la República Dominicana i, fins i tot, de la política exterior dels Estats Units a la dècada dels anys cinquanta del segle passat.
Galíndez, diguem-ho com més aviat millor, és una novel·la sobre això que ara anomenem el Mal. No sabem anomenar-lo d’una altra manera. No sabem anomenar d’una altra manera la barbàrie, l’absència de veritat, l’absència de justícia. La barbàrie de la història l’any 2018 l’anomenem el Mal, amb majúscula. I d’això parla aquest llibre. Parla de les abominacions i de les corrosions morals, parla de la malignitat del poder polític, parla del subdesenvolupament inherent a qualsevol forma de manifestació política d’Espanya i dels seus fills llatinoamericans.» (Silva, Manuel «Galíndez: una novel·la perillosa». Galíndez. Madrid: Anagrama, 2018, p. 7)
Vázquez Montalbán, Manuel. «Vascos en Santo Domingo», El País, 19 de febrer del 1990.
Vázquez Montalbán, Manuel. «El héroe impuro», El País, 9 de setembre del 2002.
Galster, Ingrid: «Entrevista con Manuel Vázquez Montalbán. A propósito de su novela Galíndez (1990)», Iberoamericana 3-4. 63/64 (1996): p. 72-84.
«Em dic Rigoberta Menchú. Tinc vint-i-tres anys. Voldria donar aquest testimoni viu que no he après d’un llibre i que tampoc no he après tota sola, ja que tot això ho he après amb el meu poble i és quelcom que jo voldria enfocar. Em costa molt de recordar tota una vida que he viscut, ja que moltes vegades hi ha temps molt negres i hi ha temps que sí, que també es gaudeix, però el més important és, jo crec, que vull fer un enfocament que no soc l’única, perquè ha viscut molta gent i és la vida de tothom. La vida de tots els guatemalencs pobres i provaré d’explicar una mica la meva història. La meva situació personal engloba tota la realitat d’un poble.» (Menchú, Rigoberta. Me llamo Rigoberta Menchu y así me nació la conciencia. Mèxic: Siglo xxi, 1985, p. 21, 1r paràgraf)
La controvèrsia provocada per David Stoll
Vázquez Montalbán, Manuel. «Rigoberta», El País, 11 de gener del 1999.
Solidaritat amb Rigoberta Menchú i els moviments indígenes
«Hi ha por que s’encomani universalment la contestació indígena? (RM) Si només fóssim els indígenes, crec que ningú ens tindria por; som sinònim de la lluita de la dona, de negres, xinesos, japonesos, hispans, sinònim d’una línia necessària del futur, la línia intercultural. No hi ha un altre camí.» (Vázquez Montalbán, Manuel. Y Díos entró en la Habana. Madrid: Edicions El País, SA, 1998, p. 701) (imatge 7 Mèxic i Amèrica llatina_13.jpg)
Trobada de Vázquez Montalbán amb Rigoberta Menchú i Frei Betto a Roma, al caient del mil·lenni. Fotografia de Hado Lyra, cedida per l’autora. Font: Colmeiro, Jose. El ruido y la furia: Conversaciones con Manuel Vázquez Montalbán, desde el planeta de los simios. Frankfurt am Main: Iberoamericana Vuevert, 2013, 105. (imatge 7 Mèxic i Amèrica llatina_16.jpg)
- Caricatura d’El Zurdo de Vázquez Montalbán com indígena El Diario [Nestor Cenizo]
Aportacions
Argentina
Vázquez Montalbán, Manuel. «Dos Mujeres». El País, 11 de maig del 1998.
Borges i Guerra Bruta. Vázquez Montalbán, Manuel. «Borges», El País, 26 d’abril del 1985.
Sobre la influència argentina del tango i el Quinteto de Buenos Aires Entrevista al programa argentí Los siete locos 2005 () 2:02-6:08 minuts
Castrillo, Marina. «Acordes Transatlánticos: Manuel Vázquez Montalbán y el tango como educación sentimental política». MVM: Cuadernos de Estudios Manuel Vázquez Montalbán, 2020, 5, 1, p. 67-97
Xile
Plebiscito de 1988: La cronología del 5 de octubre. 24 Horas. TVN Chile 5:57 minuts.
11 de septiembre de 1973: Bombardeo de La Moneda. 24 Horas. TNV Xile, 5-57 minuts.
Aniversario del 11-S: 21 años de los atentados contra las Torres Gemelas. El País. 5:14 minuts
Selecció d’articles sobre Xile escrits per Manuel Vázquez Montalbán. A: Solidaridad Internacional con Chile durante la dictadura cívico-militar.
Martín-Cabrera, Luis. Justicia radical: una interpretación psicoanalítica de las posdictaduras en España y el Cono Sur. Trad. Pablo Abufom Silva. Barcelona: Anthropos, 2016.
Cuba
Transcripció de Vázquez Montalbán, Manuel. «El marxismo tropical», Tele/eXpres, 4 de febrer del 1974.
Transcripció de Martorell, Manuel. «Ni la historia ni la revolución se han terminado», El Mundo, 15 de desembre del 1998
Transcripció de Vázquez Montalbán, Manuel. «Creemos en la revolución», El País, 18 de gener del 1998.
Extracte de Michelini, Alberto. Cuba, te amo. 2004. 5: 14 minuts. El viatge del Papa Joan Pau II a l’Havana.
Buschmann, Albrecht. «El espejo empañado: Y Dios entró en la Habana. Entre reportaje literario y remodelación autoficcional». MVM: Cuadernos de Estudios Manuel Vázquez Montalbán, 2020, 5, 1, p. 46-66.
Ette, Ottmar. Esperando a Godot. «Las citas de Manuel Vázquez Montalbán en La Habana». Encuentro, núm 14, tardor de 1999, p. 69-89.
República Dominicana
«El Generalísimo Trujillo en España». Rtve.es. 1952. Fins al minut 2:56.
Herrero, Gerardo. El misterio Galíndez. 2003. Nostalgia tràilers. Tràiler: 1:17 minuts
Diez, Ana. Galíndez. 2002. Documania. TV. 2:28-2:41; 39:07-39-50; 48:57-49:06; 101:09-101:32; 1:13; 16-1:13:35.
Bodenmüller, Thomas. «Galíndez o las posibilidades de la novela histórica moderna», Hispanorama 90 (2000), p. 75-79.
Colmeiro, José. «La re-escritura de la historia o la verdad sobre el caso Galíndez», Actas del XI Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas. Irvine: University of California, Irvine, 1994. Vol. 4, p. 211-222.
Gabilondo, Joseba. «Olvidar a Galíndez: Violencia, otredad y memoria histórica en la globalización hispano-atlántica», Manuel Vázquez Montalbán: El compromiso con la memoria. Ed. José F. Colmeiro. Woodbridge: Tamesis, 2007, p. 159-183.
Martín-Cabrera, Luis. «El No-Lugar: una lectura transatlántica de la memoria en Galíndez de Manuel Vázquez Montalbán», Revista de estudios hispánicos 40 3 (2006), p. 537-61.
Guatemala
Caricatura d’El Zurdo de Vázquez Montalbán com indígena El Diario [Nestor Cenizo]
Rigoberta Menchú, Premio Nobel de la Paz 1992. Fundación Rigoberta Menchú Tum. Min. 1-3.
Beverley, John. «El testimonio en la encrucijada». Revista Iberoamericana, vol. lix, núm. 164-165, juliol-desembre del 1993.
Gacinska, Weselina. «Los movimientos indígenas y la globalización en los reportajes de Manuel Vázquez Montalbán», MVM: Cuadernos de Estudios Manuel Vázquez Montalbán, 2020, 5, 1, p. 26-45.
Salgado, Francesc. «La reflexión sobre Latinoamérica de Manuel Vázquez Montalbán en la prensa (1989-2003). Pensamiento único, disidencias, y globalización». MVM: Cuadernos de Estudios Manuel Vázquez Montalbán, 2020, 5, 1, p. 6-25.