Manuel Vázquez Montalbán

MANUEL
VÁZQUEZ
MONTALBÁN

Barcelona, 14/06/1939
Bangkok, 18/10/2003

ESCRIPTOR
POETA
PERIODISTA
PERSONA PÚBLICA

RETRAT. FOTO: COLITA

La meva vida és més història que vida fins als anys setanta, i des de llavors ha estat més literatura que vida.

Va ser un novel·lista, assagista, poeta i periodista conegut en bona mesura per les seves novel·les policíaques protagonitzades per Pepe Carvalho. Persona inclassificable, es definia a si mateix com a periodista, novelista, poeta, assajista, antòleg, prologuista, humorista, crític, gastrònom, culer i prolífic en general, o simplement, com un comunista hedonista i sentimental. El 1991 li fou atorgat el Premio Nacional de Narrativa i el 1995 el Premio Nacional de de las Letras Españolas.

El fons personal i bona part de la biblioteca de Manuel Vazquez Montalbán es troben disponibles a la Biblioteca de Catalunya gràcies a la donació que va fer la seva família el 2016. La biblioteca consta de prop d’un miler de volums principalment enfocats a l’àmbit humanístic (literatura, periodisme i comunicació, política, història, art…) però també als esports o la gastronomia; es pot recuperar tot el conjunt al catàleg de la Biblioteca de Catalunya buscant per Fons Manuel Vázquez Montalbán (Biblioteca de Catalunya).

Tant els seus papers (manuscrits, mecanoscrits, etc.), com el material sonor  i audiovisual —majoritàriament de caràcter no comercial, una part del qual conté gravacions d’entrevistes, programes culturals o literaris que analitzen l’obra de Manuel Vázquez Montalbán— així com un conjunt d’unes 300 fotografies que il·lustren la seva figura, disposen d’inventaris específics detallats per facilitar la seva consulta.

Aquesta web vol aproximar-nos a la seva figura i contribuir al coneixement de la seva obra. La web és una col·laboració entre la Biblioteca de Catalunya i l’Asociación de Estudios Manuel Vázquez Montalbán, diversos experts de la qual han redactat els textos i seleccionat els continguts

«Quan érem nens, entre Barcelona i l’Hospitalet hi havia vint quilòmetres de solars. A Montjuïc, els palaus que havien caigut de l’Expo eren esplanades on anàvem a jugar a pilota»