RECURSOS

Traducció

Text i selecció de continguts: Rosa María Rodríguez Abella

Segons les darreres estadístiques del Index Translationum, la base de dades que elabora la Unesco y que mesura la quantitat de textos que es tradueixen de l’espanyol a altres idiomes, Manuel Vázquez Montalbán és un dels escriptors en espanyol més traduït a altres llengües.Si consultem així mateix el Mapa Mundial de la Traducción de l’Institut Cervantes, una eina que, de moment, es presenta només en 10 llengües (anglès, xinès mandarí, francès, àrab, rus, alemany, japonès, portuguès i italià), constatem que de Vázquez Montalbán es registren 615 traduccions davant de les 1.386 de Cervantes, que és qui ocupa el primer lloc.

L’anàlisi de la informació recopilada a les dues plataformes mostra que, diacrònicament, la primera obra de Vázquez Montalbán a ser traslladada a una altra llengua/cultura va ser l’assaig Las noticias y la información (Salvat, 1973) publicat en italià sota el títol de L’ informazione (Istituto geografico D’Agostini, 1977). Posteriorment, també en italià, veurà la llum la versió de l’assaig polític Manifiesto subnormal (Manifesto subnormale, Pellicanolibri, 1980). La tercera obra a ser traduïda és Los mares del Sur (Marquises, si vos ribes, Le Sycomore, 1980), quarta novel·la de la sèrie policíaca Carvalho, obra que el 1979 havia estat guardonada amb el premi Planeta i que a França va obtenir el prestigiós Gran Prix de Littérature Policière (1981); com reconeix el mateix escriptor, probablement tots dos premis van influir en el seu èxit internacional:

(…) per atzar un crític francès, Michel Lebrun, la va comprar, li va agradar i li van donar un premi a França que va suposar un gran prestigi. A partir d’aquí van venir les traduccions, inclosa la xinesa, que em consta que hi circula fotocopiada (Moret 1997).

A partir d’aquest moment Vázquez Montalbán inicia el seu èxit inaudit als mercats estrangers, especialment a Itàlia, França, Alemanya, etc. Ara bé, des del punt de vista traductològic, no hi ha dubte que tant la sèrie Carvalho com la resta de la seva obra, amb la seva rica i variada presència de referents culturals de tota mena, suposa un repte per als traductors. Alguns estudis sobre l’estimulant desafiament que implica la translació de l’obra montalbaniana són:

• Rodríguez Abella, Rosa Marúa: “Retraducir a Manuel Vázquez Montalbán: el caso de Los mares del Sur“: Oslo, CEMVM, 4 (2019): 17-36 https://journals.uio.no/MVM/article/view/7578
• Magdalena Tosik: “Algunos aspectos del universo carvalhiano sometidos a la traducción”. Oslo, CEMVM, 3 (2017): 45-62 https://journals.uio.no/MVM/article/view/5962
• Rosa María Rrodríguez Abella: “Problemática de la equivalencia translémica español-italiano a través de una novela de Manuel Vázquez Montalbán”. Oslo, CEMVM, 2 (2015): 75-97 https://journals.uio.no/MVM/article/view/2533
• Rosa María Rodríguez Abella: “Un delitto per Pepe Carvalho: referencias culturales y traducción “: Oslo, CEMVM, 1 (2013): 63-86 https://journals.uio.no/MVM/article/view/595